Ressenya Pinotxo

Vila Berenguer, Vicent (1998). Pinotxo. Alzira: Bromera (Col.lecció "Micalet Teatre"), 93 p.

Procedent d’Albaida (València), va ser un dels fundadors de la companyia Bambalina Titelles i des de fa 20 anys dirigeix el Centre teatral Escalante de la Diputació de València. Ha escrit prop d’un centenar d’obres pròpies i adaptacions per a titelles i marionetes. Va rebre diversos premis com ara el Premi de Teatre Infantil de la Diputació de València. Algunes de les seues obres més conegudes són les botes del gat amb botes o El baixador o l’encontre.

L’il·lustrador és Gerard Miquel Roselló, (1998).

L’argument d’aquest llibre de teatre és el següent:  fa molt de temps, Gepetto, un artesà de Florència, va construir una marioneta per estar acompanyat. El que no sabia és que, de sobte, aquesta marioneta va cobrar vida i va haver de cuidar-la com si fora el seu fill. No obstant açò, com tots els fills, va ficar-se en problemes dels quals era molt difícil eixir...

Quant als elements extra textuals de l’obra, cal dir que les il·lustracions són en blanc i negre i donen una idea del seguiment de la història adequada. Com hi ha bastants il·lustracions, crec que el llibre està dirigit més per a xiquets del segon cicle de primària, és a dir, de tercer i quart curs. A més, la grandària de la lletra és gran i clara, pel que podem dir que és apropiada per una correcta lectura. Contat i debatut, l’edició del llibre data de l’any 1998 i podem dir que el seu estil és adequat per a la literatura infantil i juvenil.

Els personatges principals són:

-          Pinotxo: Una titella que té vida pròpia i es comporta com un xiquet.

-          Geppetto: un artesà que, fart d’estar sol, crea una titella al qui tracta com a un fill. És bondadós i amable. Sempre perdona les malifetes de Pinotxo.

-          El Grill és la consciència del ninot de fusta. Li diu allò que està ben fet i el que està malament.

-          La Fada: És l’amiga i protectora de Pinotxo. És la que fa realitat els somnis d’aquells que defensen la veritat.

A més, trobem a l’obra uns personatges secundaris com ara el titellaire Menjafoc, els hostalers, el matrimoni Cirera, l’Arlequí o Rosaura, i els animals i objectes animats que hi apareixen breument, però que donen color a l’obra.

Respecte al tema, el llibre té una finalitat moralitzant: ens ensenya les conseqüències de la mentida i de les males companyies mitjançant les destrets als quals es troba contínuament aquesta titella, que simbolitza als propis xiquets.

El teatre es conta amb una estructura sintàctica comprensible i senzilla. Té un nivell de lectura i comprensió apropiat pels nens. Quant al lèxic, el vocabulari que s’empra és fàcil d’entendre, adaptat a les possibles edats dels lectors.

L’escenificació del llibre es divideix en 18 escenes. Cada escena té un títol i, evidentment, les seues corresponents acotacions. Al final del llibre es troben propostes per l’escenificació, incidint en el decorat, les tècniques teatrals, la música, la il·luminació, el vestuari i el maquillatge. A més, al principi del llibre, es parla una mica sobre l’autor del llibre, els antecedents del conte i l’inventor de Pinotxo.

Quant als aspectes interns del llibre, es tracta d’una història que transcorre en un lloc real (Florència), en un temps que no es coneix (es suposa que fa molt). El que sí sabem és que Pinotxo es converteix en un xiquet de veritat i a partir d’ací, els nens es veuran involucrats en l’obra de manera que simpatitzaran amb ell i es conscienciaran de les coses que han d’evitar per no acabar com la titella. A més, l’aspecte màgic que un ninot coure vida pot cridar molt l’atenció dels alumnes i probablement gaudisquen més. No obstant açò, la reacció dels xiquets potser siga totalment contrària i, en comptes de gaudir, probablement patisquen amb els fets que li ocorren a Pinotxo i tinguen una experiència desagradable. Per açò, caldria que la representació de l’obra estiga plena d’accions gracioses i es represente des d’un punt de vista “infantil”.

Resumint, crec que aquesta obra es pot portar a primària i seria molt divertida i educativa pels nens sempre que l’actuació estiga ben preparada i adequada a l’edat dels alumnes.